La problemàtica de “les relacions vida-imatge, cinema-cultura i escriptura literària-escriptura cinematogràfica” en l’obra de Jaume Fuster
DOI:
https://doi.org/10.12797/SI.20.2021.20.10Palabras clave:
Jaume Fuster, literatura catalana contemporània, ficció policíaca, cinemaResumen
El desenvolupament de la tradició catalana de la narrativa negra i policíaca va ser interromput diverses vegades per les condicions sociopolítiques desfavorables del règim franquista. No obstant això, el final de la dictadura va permetre una incursió completa als gèneres populars i un dels escriptors més destacables d’aquest període és Jaume Fuster. Gràcies al seu projecte literari, va ser capaç d’introduir certs elements narratius derivats dels sistemes dominants per a la normalització de la llengua i cultura catalanes, referint-se al mateix temps a la tradició del gènere en altres manifestacions artístiques com el cinema. Aquest article presenta una anàlisi de Tarda, sessió contínua, 3.45 (1976) en què s’estudia tres tipus de relacions indicades pel mateix autor. En conseqüència, resulta que l’aspecte intertextual de la novel·la va facilitar el procés de la consolidació del gènere negre i policíac als Països Catalans.
Referencias
ARITZETA, M. (2014), “Jaume Fuster, la ficció sense fronteres”, Ítaca, 4, pp. 161-177, https://doi.org/10.14198/ITACA2014.5.09.
BENET, V. J. (2014), “El cine negro español durante el franquismo: estilo y función política”, Debats, 122(1), pp. 10-18.
BENNASAR, S. (2011), Pot semblar un accident. La novel·la negra i la BOURDIEU, P. (1995), Las reglas del arte, Anagrama, Barcelona.
BUSCHMANN, A. (1994), “La novela policiaca española. Cambio social reflejado en un gènero popular” en: Ingenschay, D., Neuschäfter, H.-J. (eds.), Abriendo caminos. La literatura española desde 1975, Lumen, Barcelona, pp. 245-254.
CANAL I ARTIGAS, J., MARTÍN ESCRIBÀ, À. (2011), La Cua de Palla: retrat en groc i negre, Alrevés, Barcelona.
DANAN, M. (1991), “Dubbing as an Expression of Nationalism”, Meta, 36(4), pp. 606-614, https://doi.org/10.7202/002446ar.
EVEN-ZOHAR, I. (1990), Polysystem Studies, Poetics Today, 11(1), pp. 9-26, https://doi.org/10.2307/1772666.
FUSTER, J. (1971), Abans del foc, Edicions 62, Barcelona.
FUSTER, J. (1972), De mica en mica s’omple la pica, Edicions 62, Barcelona.
FUSTER, J. (1976), Tarda, sessió contínua, 3.45, Edicions 62, Barcelona.
GENETTE, G. (1989), Palimpsestos. La literatura en segundo grado, trad. de C. Fernández Prieto, Taurus, Madrid.
GUILLAMON, J. (1985), “Jaume Fuster: literatura i cine”, Avui Del Diumenge, 8-9, pp. 4-5.
HUTCHEON, L. (2000), A Theory of Parody. The Teachings of Twentieth Century Art Forms, Universitat de Illinois Press.
INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES (1993), “Jaume Fuster: escriptor del mes: desembre de 1993”. Suplement de Crónica d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya, Barcelona.
KING, S. (2017), “Making it Ours. Translation and the Circulation of Crime Fiction in Catalan” en: Nilsson, L., Samrosch, S., D’haen, T. (eds.), Crime Fiction as World Literature, Bloomsbury, Nova York, pp. 157-169.
KRISTEVA, J. (1978), Semiótica, v. 1, trad. de J. Martín Arancibia, Fundamentos, Madrid.
MARTÍN ESCRIBÀ, À. (2013), “Dotze apòstol del crim” en: Villalonga, A. M., Les veus del crim, Alrevés, Barcelona, pp. 9-11.
MARTÍN ESCRIBÀ, À. (2020), Escrits policíacs, de la Cua de Palla a crims. cat, Alrevés, Barcelona.
MARTÍN ESCRIBÀ, À. (2018), Jaume Fuster, gènere negre sense límits, Alrevés, Barcelona.
MARTÍN ESCRIBÀ, À. (2015), Rafael Tasis, novel·lista policíac, Alrevés, Barcelona.
MORENO RAMÍREZ, L. (2008), “Cine español y franquismo” en: Camarero, G. (ed.), I Congreso Internacional de Historia y Cine, Unversitat Carlos III de Madrid, Getafe, pp. 479-486.
RESINA, J. R. (1997), El cadáver en la cocina. La novela criminal en la cultura del desencanto, Anthropos, Barcelona.
SÁNCHEZ SOLER, M. (2011), Anatomía del Crimen. Guía de la novela y el cine negro, Reino de Cordelia, Madrid.
SEGRE, C. (1985), Principios de análisis del texto literario, trad. de María Pardo de Santayana, Crítica, Barcelona.
VILLALONGA, A. M. (2013), Les veus del crim. Converses amb dotze escriptors catalans de novel·la negra, Alrevés, Barcelona.
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.
