El paisatge lingüístic d’un entorn rural

El multilingüisme i els valors de la llengua pròpia a la Llera del Ter (Girona)

Resumen

Els estudis sobre paisatges lingüístics han tendit a interessar-se per entorns urbans i cosmopolites, i a negligir el món rural, tot i que aquest darrer també ha rebut l’impacte de la globalització de la modernitat tardana. Aquest article examina el paisatge lingüístic de la Llera del Ter, una nova comunitat cultural de pobles situats entre dos grans pols d’atracció turística, la ciutat de Girona i la Costa Brava. A través d’una anàlisi quantitativa i qualitativa recollida sobretot en els pobles de Celrà i Sant Jordi Desvalls, s’explora la presència i la jerarquia de les llengües en l’espai públic, així com els valors simbòlics i comercials que aquestes poden adquirir en un entorn amb un cert pes del turisme rural que busca en el territori i el seu patrimoni experiències d’autenticitat. En els pobles de la Llera del Ter la llengua hegemònica i anònima és el català, tot i que es detecten formes emergents de visibilitat d’altres llengües —el castellà i l’anglès, però també l’italià, el romanès, l’àrab o el llatí— en àmbits com el comerç, el turisme i les iniciatives privades. L’article també proposa una reflexió crítica sobre la redefinició contemporània dels límits entre món urbà i món rural, i sobre com els processos de suburbanització, mobilitat i patrimonialització configuren noves formes d’identitat lingüística i visual en les perifèries de la Catalunya actual.