Aprendre (socio)lingüística a través del paisatge lingüístic de Palma
Una experiència pràctica
DOI:
https://doi.org/10.12797/SI.25.2025.25.10Palavras-chave:
competència sociolingüística, ideologies lingüístiques, multilingüisme, paisatge lingüísticResumo
Aquest article presenta una experiència docent en el marc del projecte d’innovació Planificació de l’adquisició de la norma: de l’aula al carrer (PID232522), que té els objectius de proporcionar una visió holística de la lingüística externa i la lingüística interna als estudiants de tres assignatures (Sociolingüística, Planificació Lingüística i Gramàtica Descriptiva: Sintaxi i Pragmàtica) i aconseguir que s’incorporin al món laboral amb les eines necessàries per abordar la realitat sociolingüística de l’arxipèlag. Entre altres qüestions, el projecte incorpora, com a eix fonamental, l’elaboració d’un treball final coordinat entre les tres assignatures, que durant el curs 2023-2024 va consistir en un estudi sobre paisatge lingüístic, un concepte clau per entendre com es representen les llengües en l’espai públic. Concretament, es va dur a terme una anàlisi dels paisatges lingüístics de tres tipus d’establiments (una gran superfície, un establiment de petit comerç i un local de restauració) de diverses zones de Palma. Amb aquest estudi, es varen identificar uns patrons de comportament lingüístic que es poden resumir en dues grans conclusions. D’una banda, es va constatar la diversitat lingüística de Palma, especialment en les zones més turístiques ––en què, a més de les llengües oficials de les Illes Balears, s’hi troben llengües com l’alemany o l’anglès. De l’altra, es va comprovar que, en els punts clau per a la configuració del paisatge lingüístic, hi predomina el castellà, seguit de les llengües més habituals per tractar amb els turistes: l’alemany i l’anglès. L’article mostra com aquesta experiència va permetre incrementar els coneixements, les competències i les habilitats dels alumnes, que varen desenvolupar una consciència crítica de la situació sociolingüística de la ciutat i varen assolir una preparació més adequada per afrontar els reptes professionals que es trobaran en àmbits com la planificació lingüística o l’ensenyament.
Referências
BACKHAUS, P. (2006), Linguistic Landscapes: A Comparative Study of Urban Multilingualism in Tokyo, Bristol, Multilingual Matters, https://doi.org/10.21832/9781853599484. DOI: https://doi.org/10.21832/9781853599484
BARCELÓ-COBLIJN, L. (2024), “El paisatge lingüístic i la gramàtica catalana al carrer”, [en]: Crescenza, G., Riccardi, V., Onrubia Martínez, V. (eds.), Investigación aplicada a la innovación en el contexto educativo, Madrid, Dykinson, 44-51.
BROWN, K. D. (2012), “The Linguistic Landscape of Educational Spaces: Language Revitalization and Schools in Southeastern Estonia” [en]: Gorter, D., Marten, H. F., Van Mensel, L. (eds.), Minority Languages in the Linguistic Landscape, London, Palgrave Macmillan, 281-298, https://doi.org/10.1057/9780230360235_16. DOI: https://doi.org/10.1057/9780230360235_16
CANYELLES, C. (2012), “Les llengües de la immigració a les Illes Balears”, Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 51, 113-124.
CENOZ, J., GORTER, D. (2008), “Linguistic Landscape and Minority Languages”, International Journal of Multilingualism, 3(1), 67-80, https://doi.org/10.1080/14790710608668386. DOI: https://doi.org/10.1080/14790710608668386
CREMADES, E. (2024), “Paisatge lingüístic i aprenentatge per projectes” [en]: Amatori, G., Buccolo, M., Lorenzo Álvared, C. (eds.), Experiencias educativas en el aula. Innovación e investigación, Madrid, Dykinson, 69-78.
CREMADES, E., SOLIVELLAS, I., VANRELL, M. M. (2025), “Llengua, cultura i joves: entre el predomini social del castellà i l’immobilisme cultural” [en]: Mas, A. (coord.), Primera enquesta a la joventut de les Illes Balears, Palma, Institut Balear de la Joventut, 133-180.
ELOLA, I., PRADA, J. (2020), “Developing Critical Sociolinguistic Awareness Through Linguistic Landscapes in a Mixed Classroom: The Case of Spanish in Texas” [en]: Malinowski, D., Maxim, H. H., Dubreil, S. (eds.), Language Teaching in the Linguistic Landscape, Cham, Springer, 223-250, https://doi.org/10.1007/978-3-030-55761-4_11. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-030-55761-4_11
GORTER, D. (2006), Linguistic Landscape: A New Approach to Multilingualism, Clevedon, Multilingual Matters. DOI: https://doi.org/10.21832/9781853599170
GORTER, D. (2013), “Linguistic Landscapes in a Multilingual World”, Annual Review of Applied Linguistics, 33, 190-212, https://doi.org/10.1017/S0267190513000020. DOI: https://doi.org/10.1017/S0267190513000020
GORTER, D., CENOZ, J. (2024), A Panorama of Linguistic Landscape Studies, Bristol, Multilingual Matters. DOI: https://doi.org/10.21832/9781800417151
GORTER, D., CENOZ, J., VAN DER WORP, K. (2021), “The Linguistic Landscape as a Resource for Language Learning and Raising Language Awareness”, Journal of Spanish Language Teaching, 8(2), 161-181, https://doi.org/10.1080/23247797.2021.2014029. DOI: https://doi.org/10.1080/23247797.2021.2014029
LANDRY, R., BOURHIS, R. Y. (1997), “Linguistic Landscape and Ethnolinguistic Vitality: An Empirical Study”, Journal of Language and Social Psychology, 16(1), 23-49, https://doi.org/10.1177/0261927X970161002. DOI: https://doi.org/10.1177/0261927X970161002
LEEMAN, J. (2005), “Engaging Critical Pedagogy: Spanish for Native Speakers”, Foreign Language Annals, 38(1), 35-45, https://doi.org/10.1111/j.1944-9720.2005.tb02451.x. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1944-9720.2005.tb02451.x
MALINOWSKI, D., MAXIM, H., DUBREIL, S. (eds.) (2020), Language Teaching in the Linguistic Landscape, Cham, Springer, https://doi.org/10.1007/978-3-030-55761-4. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-030-55761-4
MOONEY, A., EVANS, B. (2015), Language, Society and Power: An Introduction, London, Routledge, https://doi.org/10.4324/9781315733524. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315733524
RIUS-ESCUDÉ, A., SÁNCHEZ QUINTANA, N., TORRAS COMPTE, F. (2023), “Experiència d’aprenentatge a les pràctiques de mestre a través del paisatge lingüístic i d’Instagram”, Revista del CIDUI, 6, 1-13.
ROWLAND, L. (2013), “The Pedagogical Benefits of a Linguistic Landscape Project in Japan”, International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(4), 494-505, https://doi.org/10.1080/13670050.2012.708319. DOI: https://doi.org/10.1080/13670050.2012.708319
SABATÉ DALMAU, M. (2021), “Els Paisatges Lingüístics com a eina de coneixement per educar en la diversitat lingüística”, Revista del CIDUI, 5, 1-16.
SAVELA, T. (2018), “The Advantages and Disadvantages of Quantitative Methods in Schoolscape Research”, Linguistics and Education, 44, 31-44, https://doi.org/10.1016/j.linged.2017.09.004. DOI: https://doi.org/10.1016/j.linged.2017.09.004
SCOLLON, R., SCOLLON, S. W. (2003), Discourses in Place: Language in the Material World, London, Routledge, https://doi.org/10.4324/9780203422724. DOI: https://doi.org/10.4324/9780203422724
SHOHAMY, E., GORTER, D. (eds.) (2008), Linguistic Landscapes: Expanding the Scenery, New York, Routledge, https://doi.org/10.4324/9780203930960. DOI: https://doi.org/10.4324/9780203930960
DEL VALLE, J. (ed.) (2007), La lengua, ¿patria común?: ideas e ideologías del español, Madrid/Frankfurt am Main, Iberoamericana/Vervuert.
WEINREICH, U. (1953), Languages in Contact: Findings and Problems, New York, Linguistic Circle of New York.
WOOLARD, K. (2008), “Les ideologies lingüístiques: una visió general d’un camp des de l’antropologia lingüística”, Revista de Llengua i Dret, 49, 179-199.
WOOLARD, K. (2016), Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia, Oxford, Oxford University Press, https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780190258610.001.0001. DOI: https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780190258610.003.0002
Downloads
Publicado
Edição
Secção
Licença
Este trabalho encontra-se publicado com a Licença Internacional Creative Commons Atribuição-NãoComercial-SemDerivações 4.0.
